Queres ler máis?

Queres ler máis?
Fala menos.
Ten un libro na mesiña.
Levanta quince minutos antes.
Le en voz alta un poema cada noite antes de cear.
Non podes durmir?
Non contes ovellas, le.
Pecha o televisor. Sintoniza un libro.
Abre os teus horizontes.
Le para divertirte.
Le para informarte.
Ven ás bibliotecas.

Tradución á lingua galega da adaptación en lingua catalá feita polo Servizo de Bibliotecas da Deputación de Girona dun anuncio da American Library Association.

Advertisements
Publicado en General | Etiquetado , | Deixar un comentario

Classe 0: Gallec. Activitat gratuïta

T’agradaria participar en una primera classe de gallec?

L’EOI Barcelona-Drassanes organitza una sessió de jornades obertes, en què podràs participar en sessions de classes 0 de diverses llengües.

Participa en la classe 0 de Gallec:
Dilluns 29 juny – 16 h
EOI Barcelona-Drassanes (aula 38)

Aquesta és una activitat gratuïta i oberta a qualsevol persona interessada sense necessitat d’inscripció prèvia.

Més informació a: https://www.eoibd.cat/jornades-de-portes-obertes/

Publicado en General | Deixar un comentario

Gozar do detalle

que permite unha cámara dixital calquera, coma a miña. E de gozar tamén de poder identificar esta especie de bolboreta. Trátase de Pyronia bathseba. Xisbe, do blog Bolboretas galegas (fantástico, por certo) explica o significado do seu nome científico, mais non sei atopar o nome vulgar en galego.

pyroniabathsedaleilem

Publicado en General | Etiquetado , | Deixar un comentario

A importancia dos ilustradores, de acordo con Philip Ball

“Algúns escritores clásicos […] desaconsellaran o uso das ilustracións por entender que non podían substituír á realidade e que, coa súa verosimilitude dubidosa pero persuasiva, podían resultar directamente enganosas. O lince Johann Faber, nas achegas que el mesmo realizou ao “Hernández”, recoñeceu que “os pintores adoitan cometer erros garrafais” e citou un comentario que fai Plinio sobre o Asunto na súa Historia natural: “a pintura mesma é enganosa, pois as cores son moi numerosas, sobre todo ao remedar a natureza, aspecto este en que tamén deixa que desexar debido á diversa pericia dos copistas”.

Agora ben, como podían transmitirse os seres e obxectos descoñecidos senón mediante imaxes? As oportunidades de entaboar un contacto directo coas novidades e marabillas de lugares remotos eran moi limitadas: aínda que os obxectos propiamente devanditos levásense ao Vello Mundo, polo xeral gardábanse a recado en coleccións privadas.

[?] a difusión das Wunderkammern e máis o empeño por coleccionar e catalogar toda a natureza significaban que as ilustracións eran indispensables. Era máis habitual incentivalas e encomialas que tratalas con cautela. O botánico alemán Loenhart Fuchs escribiu en 1542 que “a natureza creouse de tal modo que podemos captalo todo mediante unha imaxe”. Aldrovandi consideraba que as ilustracións eran un elemento fundamental do seu proxecto enciclopédico; como di o historiador David Freeberg, os centenares de manuscritos seus que chegaron aos nosos días dan fe da súa ambición omnívora por consignar tódolo imaxinable en materia de historia natural e dos seus intentos de rexistralo por medios visuais.

Neste caso, tan importante era o debuxante como o naturalista; de feito, non sempre estaba clara a distinción entre un e outro. Os artistas que contrataban os príncipes e aristócratas para catalogar visualmente as súas coleccións, como o ilustrador flamenco Joris Hoefnagel, que serviu tanto na corte muniquesa do duque Alberto V de Baviera como na praguense de Rodolfo II, adoitaban crear imaxes de gran destreza artística e, ao mesmo tempo, dunha precisión científica impresionante. Nos catros elementos (1575-1582), a súa famosa obra en catro volumes, Hoefnagel describiu unha variedade enorme de seres vivos (sobre todo insectos, que ata entón se consideraban uns animais pequenos de máis para merecer un estudo atento). O flamenco asignou cada criatura a un dos catro elementos clásicos e, ao xeito dos libros de emblemas da época, acompañounas con textos na súa maioría extraídos de fontes bíblicas ou clásicas. Harriot tamén tiña intención de ilustrar a súa Relación breve e verdadeira cos debuxos de John White, un artista presente nas expedicións, pero a falta de recursos impediu incluír máis que uns poucos dos seus gravados.” (pág. 200-201)

Nota: O “Hernández” é o “Tesoro de las cosas medicinales de la Nueva España o la Historia de las plantas, animales y minerales mexicanos”. O seu primeiro volume imprímese no ano 1628.

BALL, Philip. Curiosidad: por qué todo nos interesa. (Curiosity: How Science Became Interested in Everything. 2013). Traducción de Víctor V. Úbeda. Madrid: Turner, 2013. 575 p.: il.; 22 cm. (Colección Noema). ISBN 9788415832096

Publicado en General | Etiquetado , , | Deixar un comentario

Més enllà, a la profunditat del bosc, no tenen nom [Mark W. Moffet]

Traducció de Daniel González Martín de la ressenya de Mark W. Moffet del llibre de Richard Conniff (The Species Seekers: Heroes, Fools, and the Mad Pursuit of Life on Earth9) publicada a BioScience 61(10):827-828. 2011, doi: http://dx.doi.org/10.1525/bio.2011.61.10.13, en accés obert.

Més enllà, a la profunditat del bosc, no tenen nom.

—Lewis Carroll. 1871. A través de l’espill: i tot allò que Alícia hi va trobar

“Una rosa no deixaria de fer olor, tampoc d’escampar el seu aroma, encara que es digués d’una altra manera”. Prou cert, però hauria somiat Shakespeare que hi hauria un dia un centenar de noms de roses, cadascun referint-se a una espècie amb un perfum propi? Un segle després de Shakespeare, el suec Carl von Linné començà aquesta empresa d’anomenar, i de com marcadament dolç seria provar d’anomenar una espècie. Conforme passa el temps, les normes linneanes de nomenclatura ha estat modificades, però l’extraordinari plaer de batejar un organisme nou per a la ciència roman intacte. Potser això explica perquè l’aparentment esotèric debat sobre sistemàtica ha estat sovint tan acalorat: l’elecció entre sistemàtica fenètica, cladística o filogenètica afecta com un científic pot descriure, anomenar i preservar taxons preuats.

Species Seekers: Heroes, Fools, and the Mad Pursuit of Life on Earth cobreix la història natural des dels dies de Linné fins el principi del segle XX. Encara que el llibre està adreçat a “no especialistes”, el seu contingut és consistentment elegant i suggeridor per agradar als biòlegs professionals. Jo vaig gaudir, per exemple, les descripcions de com, després de la implantació de molts museus públics, noves espècies van ser comprades a preus elevats per comerciants i van ser mostrades com a divertiment públic en tasques, cafeteries i col·leccions privades. Vaig quedar fascinat també pel relat de les primeres temptatives en tècniques de preservació. Certament, l’estudi d’espècies exòtiques no va ser en un inici per als puristes: de vegades, col·leccions senceres es podrien completament abans que un expert tingués l’oportunitat d’estudiar-les.

Encara que em va disgustar no trobar cap referència al botànic Richard Spruce (ni tan sols el gran Alexander Von Humboldt és mencionat encara que només breument) el llibre fa justícia a dotzenes de naturalistes poc valorats. Una d’elles, Mary Kingsley, és un dels meus favorits. Conniff descriu la Mary ensopegant per la selva de l’oest d’Àfrica, confosa pel ritual de la natura al seu voltant, fins que un caçador tribal reconegué que havia tingut un “moment de revelació, remarcant, ‘ah, veus’”. Jo, com altres biòlegs de camp, em veig reflectit a la seva experiència: en l’atordiment sufocant d’uns exercicis en una llarga cerca, vaig caure al terra només per trobar una de les espècies que havia estat cercant clarament: una aranya o una formiga. Per als més afortunats i talentosos cercadors d’espècies, moments com aquests han tingut grans revelacions. Anys d’immersió a la natura, aïllats de distraccions ordinàries, donaren oportunitats especials per a les seves ments per moure’s per canals frescos. Això va permetre, per exemple, que Alfred R. Wallace formulés durant els seus llargs viatges per Àsia el concepte de la selecció natural, independentment del descobriment de la idea per part de Darwin.

Els cercadors d’espècies han estat sempre molt més que simples col·leccionistes de novetats. Ens han donat moltes de les idees centrals de la biologia. Més enllà del cas obvi de Darwin, Conniff considera la forma en que aquests col·leccionistes han canviat com veiem el món. Col·locant als humans en un sistema simple amb la resta d’organismes, Linné, com Galileu abans que ell, aplanà el camí per veure la nostra espècie com menys central a l’univers, i l’agrupació taxonòmica acabà per barrejar-la fàcilment amb els arbres evolutius de Darwin. Com descriu Conniff, Linné preparà a naturalistes posteriors a prendre un punt de vista evolutiu sense que s’adonessin.

Malgrat tot, algunes de les noves idees no van donar resultat. El 1749, el francès Georges-Louis Buffon proposà que el clima poc hospitalari del nou món faria les espècies americanes “petites i menys capaces”, humans inclosos. Thomas Jefferson, que va ser president de l’American Philosophical Society i compromès amb la història natural, durant el seu període com a vicepresident i president dels Estats Units estava decidit a provar que Buffon estava equivocat. Jefferson pensà en una bèstia a la que anomenava “mamut”, (ara coneguda com a mastodont), coneguda a partir d’una dent fòssil, major que cap animal europeu. A Jefferson li va semblar raonable cercar un mamut amb vida a l’oest americà, basant-se en mites indis i especialment perquè l’extinció de les espècies era en aquell temps una idea estranya a la ciència. (Cosa que canviaria al final de la seva vida).

A finals del segle XIX, els científics estaven descrivint noves espècies de paràsits i elucidant els seus cicles vitals. Conniff descriu aquesta feina d’una immensa vàlua pràctica com a part de la tradició dels cercadors d’espècies. Una història de com Patrick Manson i Ronald Ross entengueren la causa de la malària ens condueix a una lectura dramàtica. El llibre acaba oferint-nos ràpidament una visió dels cercadors d’espècies avui.

El llibre aborda els moments àlgids i els dolents del que era ser un dels primers cercador d’espècies. Conniff s’adona com “es dispersaven al llarg del món per participar en una aventura fabulosa”, però també deixa clar que “aventura era sovint només una paraula maca per a una tasca dura i prolongada seguida de una mort dolorosa.” L’autor sap del què parla. Conniff ha dedicat mesos a la sistemàtica de criatures com les formigues de foc i les sangoneres com a contribuïdor d’articles a les revistes National Geographic i Smithsonian, però aquest llibre omet aquestes experiències de primera mà excepte la participació de Conniff en una expedició a l’Equador amb dos naturalistes anònims, qui, diu, van morir més tard “quan el seu avió de reconeixement s’estavellà en un bosc humit”. Qualsevol biòleg de camp reconeixerà aquesta breu descripció de l’incomparable botànic Alwyn Gentry i l’ornitòleg Ted Parker III.

Una vegada vaig passar una setmana amb Conniff, qui insistia cada nit de núvols de mosquits a la recerca de taràntules Avicularia . Sis anys després, jo era l’entomòleg d’una expedició a Myanmar amb el meu amic Joe Slowinski, expert en cobres, quan Joe va ser mossegat per una krait (una serp amb “una mossegada tan perillosa com la d’una cobra”, com Rudyard Kipling va descriure a la història “Rikki-Tikki-Tavi”, de El llibre de la Selva. Joe morí al dia següent, i Conniff l’inclou (amb Gentry i Parker) en aquesta necrologia, una llista de persones que moriren metre cercaven noves espècies. Joe collí moltes noves espècies de rèptils i amfibis durant la seva vida, però de la que més orgullós estava era de la cobra escopidora birmana, que va descobrir i anomenar Naja mandalayensis. La fascinació de donar nom a una espècie roman de per vida (o de tenir una batejada després de tu, com va succeir després de la mort d’en Joe amb Bungarus slowinskii, una krait de Vietnam).

Slowinski, com Gentry i Parkier i els taxònoms anteriors a ells, treballaren amb fervor religiós malgrat els riscos. Els primers naturalistes tenien raó en creure que la seva lluita tindria un final, convençuts que el nombre d’espècies seria limitat. Després de tot, quantes espècies cabrien a l’arca de Noé? Descriure espècies estava considerat, com Conniff diu, “una de les més importants i perdurables fites de l’era colonial”. I certament, a mitjans del segle XIX, el biòleg anglès Richard Owen afirmà que “res quedarà per als naturalistes, a excepció de la tasca de classificació i ordenació”.

Avui, moltes estimacions situen el nombre d’espècies sobre la terra en 10 milions o més, de les que s’han identificat uns 2 milions. Accelerant la pèrdua dels hàbitats, les espècies estan desapareixent davant dels nostres ulls (irònicament, en molts casos, fins i tot abans que els biòlegs provin de veure-les, molt menys d’anomenar-les). Moltes coses han canviat des de la cerca de Jefferson del mamut. El concepte d’extinció ha passat a ser part del coneixement públic i una realitat del dia a dia. Conniff s’ha centrat en l’origen de la recol·lecció d’espècies, i per això el seu relat acaba a principis del segle XX. Però com diu al final de “Els cercadors d’espècies”, la nostra pèrdua d’innocència sobre l’extinció fa la missió obsessiva de segles de durada del biòleg de camp, posada en marxa primer per Linné, més urgent que mai.

The Species Seekers: Heroes, Fools, and the Mad Pursuit of Life on Earth. Richard Conniff. W. W. Nortons, 2011. 480 pp., illus. $17.95 (ISBN 9780393341324 paper).

Sobre l’autor

Mark W. Moffett és investigador associat al Museu Nacional d’Història Natural i fotògraf contractat per la revista National Geographic. El Dr. Moffett ha estat guanyador del premi Nat Outdoor Book a la categoria de natura i medi ambient i del premi PSA per Aventures sobre formigues.

 

Publicado en General | Etiquetado , , , , , , , , , , , , , , , , | Deixar un comentario

Conferencia: Gonzalo Hermo «A poesía galega dos 80 á actualidade: entre o apolíneo e o dionisíaco»

Baixo o título «A poesía galega dos 80 á actualidade: entre o apolíneo e o dionisíaco», Gonzalo Hermo ofrecerá a súa visión persoal sobre a literatura galega. Gonzalo Hermo gaña en 2010 un importante premio na modalidade de poesía co poemario Crac, que se editará ao ano seguinte. O poeta galego acaba de recibir o Premio Nacional da Crítica 2015 por Celebración, primeiro libro da editorial Apiario.

hermo

Máis información

Luns 27 de abril de 2015 ás 16.00

Aula 0.3, Edifici Josep Carner, Universitat de Barcelona

c/ Aribau 2, planta baixa – 08007 Barcelona

 

Publicado en General | Etiquetado | Deixar un comentario

Café literario (3): un sobre triangular

Agradecido outra vez, mais tamén avergonzado polo retraso. Engado hoxe outro sobre de azucre enviado por @nuvibo, que ademais de ter unha forma unha chisca especial, ven acompañado do seu pano de mesa correspondente. O libro que ten aparellado é tamén un título particular, pois temos por primeira vez nesta serie de “Café literario” un libro de fotografías. Caso este perfectamente válido, xaora.

Unha aperta.

singularis

Fotografía de Núria Vila @nuvibo

 

 

Publicado en Colección de sobres de azucre | Deixar un comentario

El Livro do Desassossego de Fernando Pessoa, repte de traductors/editors

Crida d’articles Abriu 5 (2016)
El Livro do Desassossego de Fernando Pessoa, repte de traductors/editors
Abriu: estudos de textualidade do Brasil, Galicia e Portugal ha fet pública la crida d’articles per al número 5, que es publicarà el 2016. El monogràfic, titulat “El Livro do Desassossego de Fernando Pessoa, repte de traductors/editors”, compta com a editor convidat amb Antonio Sáez Delgado, de la Universidade d’Évora. Abriu és una revista científica indexada. Els articles —escrits en català, castellà, gallec, portuguès o anglès— s’hauran d’ajustar a les normes de la revista i lliurar-se abans de l’1 de desembre de 2015.
Més informació sobre el monogràfic, la data límit de lliurament per a totes les seccions i les normes al portal de la revista.

Editen Publicacions i Edicions de Universitat de Barcelona || Estudis Gallecs i Portuguesos. Amb el suport de Consolat del Brasil || Xunta de Galicia || Vicerectorat de Comunicació i Projecció, Universitat de Barcelona

Publicado en General | Etiquetado , | Deixar un comentario

Cachalote versus lura xigante

balea

Funchal, Madeira, 14 de agosto de 2012. [Foto: Daniel Gonzalez Martin]

“Dous tentáculos de seis metros, tan longos como o propio animal, esténdense máis aló do corpo para que poida palpar por onde avanza. De acordo con científicos soviéticos, a lura xigante, lonxe de ser unha vítima pasiva, podería envolver activamente cos seus tentáculos a cabeza dun cachalote, impedíndolle abrir a mandíbula e ata intentando selar o seu respiradoiro.” p. 118.

HOARE, Philip. Leviatán, o, La ballena. (Leviathan, or, The whale. 2006). Traducción: Joan Eloi Roca. Barcelona: Ático de los Llibros, 2010. 510 p.: il. ; 21 cm. (Ático de los Llibros: 6). ISBN 9788493780944

Publicado en Calamar Gigante, General | Etiquetado , , , , | Deixar un comentario

Dia Darwin

“As verdades científicas, por natureza, permanecen até ser descubertas por quen sexa que teña a capacidade de facelo. Se dúas persoas diferentes descobren unha mesma cousa en ciencia, será a mesma verdade. A diferenza das obras de arte, as verdades científicas non mudan a súa natureza en función dos seres humanos que as descubriron. Isto supón tanto unha gloria como unha limitación para a ciencia. Si Shakesperare non vivise, ninguén escribira Macbeth. Se Darwin non vivise, alguén descubriría a selección natural. De feito, alguén o fixo: Alfred Russell Wallace.”

Richard Dawkins (2002)

Non atopo ningún defecto a este texto. Se cadra un pouco taxativo no intre de falar das verdades científicas. Mais, aparte diso, gústame moito. Pola comparación entre ciencia e arte, e sobre todo, pola mención, tal como está feita, a Alfred Russell Wallace. Saúdos.

+-+-+-+-+

DARWIN, Charles R; WALLACE, Alfred R. La Lluita per la vida. Traducció de Juli Peretó; introducció de Manuel Costa i Juli Peretó. Valencia: PUV, 2008. 89 p.; 18 cm. (Breviaris; 20). ISBN 9788437071312

Publicado en Citas coa lectura | Etiquetado , , , | Deixar un comentario